L’entitat ha traslladat esmenes als grups parlamentaris coincidint amb l’inici del debat al Congrés sobre la reforma educativa que aborda la reducció de ràtios
Lidón Gasull: «La codocència permet que els suports arribin allà on han de ser: dins l’aula»
Aquest dijous el Congrés dels Diputats debatrà les esmenes a la totalitat del Projecte de llei de millora de les condicions per al desenvolupament de la docència que aborda la reducció de ràtios de manera estructural, una norma pretén abordar un dels principals reptes del sistema educatiu.
En aquest context, l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya) ha traslladat als grups parlamentaris una proposta d’esmenes a l’articulat de la llei i ha mantingut reunions de treball amb representants del PSOE, ERC i Comuns per compartir les aportacions de les famílies organitzades.
L’entitat valora positivament la voluntat de reduir les ràtios i millorar les condicions de la docència, però considera que el debat no es pot limitar al nombre d’alumnes per aula i que cal aprofitar la tramitació parlamentària per reforçar les mesures que afavoreixen una educació inclusiva de qualitat.
Per aquest motiu, l’aFFaC proposa que la llei incorpori la codocència com a mesura prioritària per a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials i als centres amb més complexitat educativa.
«La reducció de ràtios és una mesura positiva, però la inclusió educativa no es resol només amb menys alumnes per aula. Necessitem més recursos i més professionals dins les aules ordinàries», afirma la directora de l’aFFaC, Lidón Gasull.
Les esmenes plantegen substituir la previsió del projecte de llei que estableix que l’alumnat amb necessitats educatives especials computi com dues places a efectes de ràtio. Segons l’aFFaC, aquesta fórmula no garanteix per si mateixa una millor atenció educativa i, en canvi, pot generar efectes no desitjats en els processos d’escolarització.
La federació defensa que les administracions educatives destinin aquests esforços a garantir models de codocència, entesos com la presència simultània de dos professionals a l’aula ordinària que planifiquen, desenvolupen i avaluen conjuntament l’activitat educativa.
«La codocència permet que els suports arribin allà on han de ser: dins l’aula. És una eina que beneficia especialment l’alumnat que necessita més acompanyament, però que millora les oportunitats d’aprenentatge de tot el grup», assenyala Gasull.
L’aFFaC recorda que diferents estudis internacionals apunten que la codocència té un impacte positiu sobre l’aprenentatge, la participació i la inclusió educativa, i que respon millor a les recomanacions dels organismes internacionals en matèria d’educació inclusiva que no pas les mesures basades exclusivament en la reducció de ràtios.
A més de les propostes relacionades amb la codocència, les esmenes presentades també demanen limitar els supòsits excepcionals que permetrien superar les ràtios màximes previstes per la llei, amb l’objectiu d’evitar interpretacions discrecionals i garantir una aplicació homogènia de la norma a tot l’Estat.
«Si volem una escola inclusiva de veritat, hem de deixar de parlar només de quants alumnes hi ha a cada aula i començar a parlar dels recursos que necessita cada centre per garantir el dret a l’educació de tothom», conclou la directora de l’aFFaC.
L’aFFaC continuarà treballant amb els grups parlamentaris durant la tramitació de la llei perquè el text final reforci l’educació inclusiva, garanteixi els suports necessaris als centres educatius i consolidi una escola pública capaç de donar resposta a la diversitat de tot l’alumnat.
