Les famílies valoren la mobilització educativa, reclamen concrecions per avançar en inclusió, adaptació climàtica, menjadors universals, gratuïtat de l’educació i planificació de l’oferta pública, i reivindiquen el paper de les famílies en la construcció de les respostes.
Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) valoren positivament la mobilització sostinguda dels professionals de l’educació els darrers mesos i consideren que contribueix a situar al centre del debat públic la necessitat de reforçar l’educació pública i afrontar de manera col·lectiva els reptes que té pendents el sistema educatiu.
“Aquesta mobilització ha ajudat a posar sobre la taula demandes necessàries, però també evidencia que encara hi ha molts reptes estructurals que cal abordar” assenyala Jordi de Carreras, president de l’aFFaC.
Per a la federació, la millora de les condicions laborals dels docents i la recuperació de drets són elements necessaris per enfortir el sistema educatiu públic, però no suficients. En aquest sentit, l’aFFaC defensa que aquesta millora ha d’anar acompanyada de mesures concretes i calendaritzables que permetin avançar cap a una educació pública, inclusiva, gratuïta i de qualitat per a tot l’alumnat.
La federació assenyala que, sigui quin sigui el resultat de la consulta, aquest és un punt d’inflexió que ha de permetre ampliar el debat educatiu i abordar de manera col·lectiva els reptes estructurals del sistema, concretant mesures. Per fer-ho, considera imprescindible la implicació de tots els agents de la comunitat educativa, incloses les famílies.
Entre les qüestions que l’aFFaC considera prioritàries hi ha, en primer lloc, l’educació inclusiva. La federació reclama que, abans de l’inici del proper curs, es defineixi una planificació clara dels recursos necessaris per garantir-la a tots els centres públics, tant a infantil i primària com a secundària, amb l’increment dels professionals especialitzats i l’estabilitat dels equips educatius. En aquest sentit, defensa la codocència com una eina clau per fer efectiva la inclusió a les aules, afavorint una millor atenció a la diversitat i una pràctica pedagògica més col·laborativa.
L’entitat també alerta de la necessitat d’accelerar l’adaptació dels centres educatius als efectes de la crisi climàtica. La calor extrema a les aules ha deixat de ser un episodi puntual per convertir-se en un problema estructural que afecta el benestar, la salut i les condicions d’aprenentatge de l’alumnat i dels professionals. Per això, reclama un calendari públic d’adaptació climàtica dels centres educatius i els seus entorns, amb objectius anuals i mesures urgents per garantir condicions adequades als centres més afectats pels episodis de calor.
Pel que fa a l’equitat, l’aFFaC reclama una aposta decidida pels menjadors escolars universals i gratuïts a tota l’etapa obligatòria, així com l’eliminació de les quotes escolars que les famílies assumeixen per conceptes que haurien d’estar coberts pel finançament públic. La federació defensa que l’educació pública ha de ser realment gratuïta per garantir-se en condicions d’igualtat i no-discriminació.
En relació amb la planificació educativa, l’entitat demana aturar el tancament de línies a la xarxa pública mentre no es revisi el conjunt de l’oferta educativa i reclama que la presa de decisions prioritzi l’escola pública. També considera imprescindible reforçar les mesures contra la segregació escolar amb recursos suficients i criteris d’equitat que garanteixin una distribució equilibrada de l’alumnat entre els centres de la xarxa pública.
Finalment, l’aFFaC alerta que la situació de les sortides i colònies escolars continua sense una solució estructural clara. Aquestes activitats formen part dels projectes educatius dels centres i cap alumne n’hauria de quedar exclòs per motius econòmics. Per això, reclama un sistema de finançament públic estable que en garanteixi la realització en condicions d’equitat i considera imprescindible abordar les condicions en què el professorat assumeix aquestes activitats. “No podem mantenir una situació sense resoldre que recau sobre els centres, el professorat i les famílies. Cal una solució clara que garanteixi aquestes activitats com a part del dret a l’educació” assenyala de Carreras. L’aFFaC adverteix que les respostes que es plantegin no poden passar per traslladar la responsabilitat a les famílies ni per aprofundir en la privatització de serveis, i defensa que aquestes activitats han de garantir-se des del sistema públic sota criteris d’equitat, accessibilitat i qualitat educativa.
Les famílies organitzades reivindiquen el seu paper com a part activa de la comunitat educativa i com a agents necessaris per abordar col·lectivament aquests reptes, i expressen la voluntat de contribuir al procés de millora del sistema educatiu. En aquest sentit, l’aFFaC defensa la necessitat de crear espais estables de coordinació i treball compartit de tota la comunitat educativa. “Els grans reptes de l’educació pública requereixen propostes construïdes col·lectivament, incorporant la mirada de les famílies, dels professionals de l’educació i de la resta d’agents implicats”, assenyala el president de l’entitat.
Des d’aquesta voluntat de treball compartit, l’aFFaC es posa a disposició de la resta de la comunitat educativa per contribuir a la construcció de respostes compartides als reptes pendents de l’educació pública i al desplegament dels acords que es puguin assolir, situant sempre els drets de l’alumnat com a principi rector.
