L’inici de curs arriba novament marcat pel conflicte entre el Departament d’Educació i els professionals de l’educació. Però aquest conflicte també posa de manifest problemes que van molt més enllà de la situació actual. L’educació pública arrossega des de fa anys mancances estructurals que afecten les condicions d’aprenentatge dels infants i adolescents, les condicions en què els professionals desenvolupen la seva tasca i la capacitat del sistema per garantir una educació pública de qualitat, inclusiva i equitativa.
En aquest context, l’aFFaC fem públic el nostre posicionament davant d’aquest inici de curs, posant el focus en les mancances estructurals que arrossega l’educació pública i que afecten el conjunt de la comunitat educativa.
No podem abordar aquestes qüestions només quan es converteixen en conflictes. Necessitem una resposta estructural que permeti garantir els drets dels infants i adolescents i, alhora, unes condicions dignes per als professionals de l’educació.
Per això, considerem necessari obrir una nova etapa en què el conjunt de la comunitat educativa —alumnat, famílies, professionals i administració— pugui abordar els grans reptes de l’educació pública i construir compromisos a mitjà i llarg termini. Aquesta és la base de la proposta d’Acord per l’Educació Pública que impulsem des de l’aFFaC.
1. El dret a l’educació i els drets laborals no són incompatibles
L’aFFaC defensem tant el dret dels infants i adolescents a una educació pública de qualitat com el dret dels treballadors i treballadores de l’educació a exercir la vaga com a dret fonamental.
No es tracta d’escollir entre uns drets i uns altres. Una educació pública de qualitat només és possible si es garanteixen, alhora, unes condicions d’aprenentatge adequades per a l’alumnat i unes condicions laborals dignes per als professionals que sostenen el sistema.
L’Administració té l’obligació de fer compatibles aquests drets i evitar que entrin en conflicte.
2. L’interès superior de l’infant ha de guiar qualsevol decisió
L’aFFaC recordem que la Convenció sobre els Drets de l’Infant estableix que l’interès superior de l’infant ha de ser una consideració primordial en totes les decisions que els afecten.
L’inici de curs és un moment especialment sensible perquè és quan es construeixen els vincles educatius, quan s’acull l’alumnat nou, quan es detecten necessitats educatives o quan es comencen a consolidar rutines que condicionaran tot el curs.
Qualsevol alteració d’aquest procés té un impacte especial en els infants, especialment en aquells que es troben en situacions de major vulnerabilitat, necessitats educatives específiques o contextos socioeconòmics més complexos.
Per això, les administracions tenen la responsabilitat d’esgotar totes les vies de negociació abans que el conflicte arribi a les aules.
3. Les sortides formen part de l’experiència educativa i cal garantir-les amb equitat
A l’aFFaC ens preocupa que, en el marc del conflicte laboral i davant la inacció del Departament, alguns centres hagin decidit suspendre o limitar activitats educatives que van més enllà de les classes ordinàries a l’aula, tant dins com fora del centre: sortides a museus o teatres, tallers, activitats artístiques, projectes de cohesió o altres activitats vinculades a la programació educativa.
Aquestes activitats formen part del procés d’aprenentatge i de socialització. Permeten treballar continguts i competències en altres contextos, però també compartir experiències, establir vincles, desenvolupar autonomia i reforçar la cohesió dels grups.
Per això, ens preocupa que l’alumnat pugui veure reduïda aquesta part de la seva experiència educativa. No parlem d’activitats accessòries o d’un “extra” respecte de l’educació: parlem de maneres diferents d’aprendre i de relacionar-se que formen part del projecte educatiu dels centres.
L’aFFaC entenem i defensem que els professionals de l’educació han de tenir unes condicions laborals dignes. Però la resposta a aquest conflicte no pot passar per empobrir l’experiència educativa de l’alumnat.
És el Departament d’Educació qui ha de donar resposta a aquesta situació, garantint tant unes condicions dignes per als professionals com les condicions necessàries perquè els centres puguin desenvolupar els seus projectes educatius amb normalitat.
A més, ens preocupa especialment l’impacte que aquesta situació pot tenir sobre l’equitat i sobre el conjunt de la xarxa educativa. Si activitats que formen part de l’experiència educativa de l’alumnat deixen de fer-se als centres públics mentre es mantenen en altres xarxes, es pot generar una diferència en les oportunitats educatives que ofereixen uns centres i altres.
I encara hi ha un altre risc: que les famílies amb més recursos acabin buscant i pagant fora de l’escola allò que deixa de garantir-se dins del sistema públic. Això aprofundiria les desigualtats i contribuiria a la privatització de l’experiència educativa.
Per a l’aFFaC, la resposta no pot ser que les famílies compensin individualment les mancances del sistema públic ni que aquestes activitats es deixin en mans d’agents privats. El disseny, l’organització i l’acompanyament pedagògic de les activitats educatives s’han de fer des dels centres educatius i amb la participació dels seus professionals, perquè formen part del projecte educatiu i del procés d’aprenentatge de l’alumnat. Externalitzar aquesta tasca pot afectar la qualitat i el sentit pedagògic de les activitats i, alhora, contribueix a aprofundir en la privatització de l’educació.
El Departament ha de garantir que l’escola pública pugui oferir una educació completa, rica i equitativa, amb els recursos necessaris i amb unes condicions dignes per als professionals.
4. La responsabilitat és política, no de la comunitat educativa
L’aFFaC rebutgem que el debat s’hagi de plantejar com una confrontació entre docents i famílies.
Les famílies i els professionals comparteixen un objectiu comú: una educació pública de qualitat, inclusiva, equitativa i amb recursos suficients.
Quan els conflictes laborals es cronifiquen i acaben traslladant-se a l’inici del curs escolar, el problema no és la mobilització en si mateixa, sinó la incapacitat de l’Administració per donar resposta als problemes estructurals que els originen.
No és acceptable que siguin, una vegada més, els infants i les famílies qui assumeixin les conseqüències de la manca d’acords.
5. Els problemes de l’educació pública són estructurals
L’aFFaC considerem que la situació actual del sistema educatiu, entre elles el conflicte laboral, respon a mancances estructurals que fa anys que denunciem i que afecten el conjunt de la comunitat educativa. Entre d’altres:
- la manca d’una planificació educativa que prioritzi la xarxa pública i garanteixi una oferta educativa pública adequada a les necessitats de cada territori;
- la garantia efectiva de la gratuïtat de l’educació, eliminant les quotes i els copagaments que generen desigualtats entre les famílies;
- un model de serveis educatius com el menjador escolar o les activitats vinculades a l’escolarització que garanteixi l’equitat, l’accés universal, gratuït i la seva funció educativa;
- unes infraestructures escolars dignes, segures i adaptades als reptes actuals, que assegurin unes condicions adequades d’aprenentatge davant situacions com les temperatures extremes, així com la rehabilitació i el manteniment dels centres;
- El desplegament efectiu de l’educació inclusiva, amb els recursos humans i materials necessaris i una aposta decidida per la codocència, per garantir una atenció educativa de qualitat i que tots els infants puguin exercir plenament el seu dret a l’educació.
- El reconeixement i l’enfortiment dels professionals de l’educació, amb plantilles estables, recursos suficients i diversitat de perfils professionals als centres -més enllà del professorat- per donar resposta a la complexitat i a les necessitats diverses de l’alumnat, i amb unes condicions que permetin desenvolupar una tasca educativa de qualitat.
- Una participació real de la comunitat educativa (alumnat, famílies, professionals i administració) en la definició de les polítiques educatives.
6. Cal protegir especialment els infants vulnerabilitzats
Les conseqüències de l’alteració de l’activitat escolar no afecten tothom de la mateixa manera.
Les famílies amb menys recursos, els infants amb necessitats educatives específiques, aquells que depenen dels serveis complementaris o que troben a l’escola un espai de protecció i estabilitat són els que més poden veure afectat el seu dret a l’educació.
Per aquest motiu, qualsevol gestió del conflicte ha d’incorporar una mirada d’equitat i de protecció dels drets de la infància.
7. Què demanem al Departament d’Educació
L’aFFaC reclama al Departament d’Educació que assumeixi la seva responsabilitat institucional i deixi de gestionar els problemes educatius només quan es converteixen en conflictes.
Els reptes estructurals de l’educació pública van més enllà de les relacions laborals. Són qüestions que afecten el conjunt de la comunitat educativa i que requereixen una resposta construïda amb la participació de tots els agents implicats.
Això implica:
- anar més enllà de la negociació estrictament sindical per abordar els reptes estructurals de l’educació pública amb el conjunt de la comunitat educativa;
- donar resposta a les necessitats estructurals del sistema educatiu, amb planificació i compromisos a mitjà i llarg termini;
- prioritzar la inversió i l’enfortiment de la xarxa pública;
- desplegar els recursos necessaris per fer efectiva l’educació inclusiva, amb una diversitat de perfils professionals i aposta per la codocència;
- garantir unes condicions dignes per als professionals de l’educació;
- situar els drets dels infants com a criteri central de qualsevol decisió.
8. Què demanem als professionals de l’educació
L’aFFaC reconeixem la legitimitat de les mobilitzacions i fem una crida perquè, en el desenvolupament del conflicte, es mantinguin obertes totes les vies de negociació.
Compartim l’objectiu d’enfortir l’educació pública i considerem desitjable que les formes de mobilització tinguin en compte, sempre que sigui possible, l’impacte sobre els infants i sobre aquelles activitats que formen part del seu procés d’aprenentatge i socialització, especialment quan afecten l’alumnat en situacions de major vulnerabilitat.
Els reptes de l’educació pública interpel·len el conjunt de la comunitat educativa i hi ha àmbits en què, famílies i docents, podem avançar conjuntament per garantir més equitat i enfortir el caràcter públic del sistema. Entre aquests, la necessitat d’eliminar les quotes que encara assumeixen les famílies per accedir a activitats i serveis vinculats a l’educació.
9. Cal construir una resposta compartida per l’Educació Pública
La convocatòria de vaga no és un fet aïllat. És un símptoma d’un sistema educatiu que arrossega problemes estructurals des de fa massa anys.
Per això, l’aFFaC insistim que Catalunya necessita obrir una nova etapa.
Aquest és precisament el sentit de la proposta d’un Acord per l’Educació Pública: construir consensos amplis que permetin abordar els grans reptes del sistema com el finançament i gratuïtat, la planificació, l’educació inclusiva, les condicions laborals i la participació de tota la comunitat educativa amb una mirada de llarg termini, evitant que els conflictes es repeteixin curs rere curs.
