La lluita contra l’assetjament i la discriminació és una prioritat per a les famílies: el 52% de les associades ho identifiquen com la seva principal preocupació. Amb prop de 130 inscripcions, aquesta edició es converteix en la segona amb més participació.
Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) han celebrat la 7a edició del seu tradicional Curs Anual, un espai formatiu que, aquest any, ha posat el focus en les violències que poden patir infants i adolescents i en les estratègies per gestionar-les des dels centres educatius.
Amb una destacada participació, la formació ha tingut lloc els dies 21, 22, 23, 28 i 29 de gener a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a Barcelona. Prop de 130 persones, tant en format presencial com virtual, han pogut aprofundir en eines i estratègies proporcionades per expertes de primer nivell per identificar, abordar, restaurar i prevenir situacions de violència dins i fora de l’aula, com la violència de gènere, l’assetjament escolar, la discriminació i altres formes d’abús.
L’elecció del tema respon a una petició de les associades, ja que més de la meitat (52%) va assenyalar la gestió del bullying, l’assetjament escolar i la discriminació com la seva principal preocupació en l’enquesta de satisfacció del curs 2023/24 de l’aFFaC. Aquesta inquietud no és infundada: durant el mateix curs, la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) va registrar 1.932 casos de possibles situacions de violència en l’àmbit escolar.
Precisament, una de les línies més clares i representatives que defensa l’entitat és l’aposta per una educació pública de qualitat que posi el benestar de l’alumnat al centre i, per tant, aquestes són xifres que no es poden ignorar.
Així, la primera sessió del curs ha servit per contextualitzar la violència en la infància i l’adolescència des d’una perspectiva interseccional. De la mà dels investigadors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Berta Llos i Alejandro Caravaca, i del cofundador de l’Institut Diversitas Rodrigo Prieto, aquesta primera sessió va permetre identificar com es desenvolupa la violència als centres educatius. “Només el 31% dels alumnes de primària que s’han sentit assetjats han avisat el professorat”, assenyalava Llos.
Anna Fàbregas, pediatra endocrinòloga a l’Hospital de la Vall d’Hebron, i Saül Martínez-Horta, neuropsicòleg a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, van ser els encarregats de conduir les ponències de la segona jornada, dedicada a les repercussions de la violència en el desenvolupament neurocognitiu d’infants i adolescents. “El sentiment d’amenaça és el principal obstacle al desenvolupament cerebral”, explicava Fàbregas. “S’ha comprovat que uns nivells de cortisol massa elevats poden canviar l’anatomia del cervell i afectar el neurodesenvolupament”.
Després d’aquestes dues sessions teòriques, el curs va adoptar un enfocament més pràctic per tractar la gestió de situacions de violència des dels centres educatius. Així, la tercera sessió es va centrar a aprendre a identificar les diverses formes de violència que pot patir l’alumnat, tant dins com fora de l’entorn escolar. Cristina García, tècnica a Educo, i Ramiro Ortegón, president de la plataforma PDA Bullying, van ser els encarregats de conduir la sessió. “La violència s’aborda, el conflicte s’atén. Una bona pràctica de detecció és que el docent sigui qui pugui fer l’atenció al conflicte”, destacava Ortegón.
La quarta sessió va abordar estratègies per gestionar situacions de violència i va comptar amb la participació de la psicòloga i criminòloga Irene Montiel, i de Vicki Bernadet, presidenta de la Fundació Vicki Bernadet. Montiel va destacar que un dels principals obstacles en la gestió de la violència en l’alumnat és la manca de coneixement sobre com detectar-la. “Quan tenim davant una possible situació de la qual no tenim una certesa absoluta, preferim girar la cara”, alertava. Ambdues ponents van subratllar la importància de comunicar aquestes situacions i, sobretot, d’actuar des d’una perspectiva comunitària.
Finalment, la cinquena i última sessió del curs es va centrar en les fases de restauració i prevenció de la violència a l’àmbit escolar, amb l’objectiu de construir una comunitat educativa segura. La jornada va anar a càrrec de la psicòloga Mònica Albertí i de Rafael Bisquerra, president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar (RIEEB). “L’enfocament restauratiu no només busca reparar els danys i oferir respostes, sinó també construir i mantenir relacions que garanteixin un espai segur i de confiança”, resumia Albertí.
Amb aquesta 7a edició del Curs Anual, l’aFFaC reafirma el seu compromís amb la creació d’entorns educatius segurs i lliures de violència, on el benestar de l’alumnat sigui una prioritat. La participació activa de professionals de diversos àmbits ha evidenciat la necessitat d’una resposta col·lectiva i coordinada per fer front a aquesta realitat. Ara, el repte és traslladar aquests aprenentatges a la quotidianitat dels centres educatius, garantint espais on cada infant i adolescent pugui créixer amb seguretat, respecte i confiança.
Notícies relacionades
