Un informe de l’Observatori de l’aFFaC alerta que el Govern manté el 96,4 % de les unitats concertades malgrat la davallada demogràfica.
L’aFFaC es reunirà amb la consellera d’Educació per exigir respostes i reclama un Acord per l’Educació Pública amb compromisos concrets, calendari i pressupost.
L’aFFaC ha presentat avui El dret a l’educació, encara pendent. Diagnosi i reptes del curs 2026/27, el nou informe de l’Observatori de l’aFFaC, que analitza les decisions de política educativa i les desigualtats que continuen condicionant el dret a l’educació a Catalunya.
L’anàlisi revela que, entre els cursos 2021/22 i 2026/27, el 74 % de les 14.312 places d’I3 eliminades corresponen a centres públics, mentre que la renovació dels concerts educatius del 2026 ha mantingut el 96,4 % de les unitats concertades, malgrat la davallada demogràfica i la persistència de places vacants.
Per a l’aFFaC, aquestes xifres evidencien que la reducció de l’alumnat no s’està aprofitant per reforçar la xarxa pública. La federació denuncia que el Govern ha desaprofitat la renovació dels concerts per corregir la sobreoferta de places concertades: l’Observatori havia identificat un marge de revisió equivalent a 129 grups, mentre que només s’han aprovat 34 reduccions permanents d’unitats.
«Menys infants no hauria de significar menys escola pública», defensa l’aFFaC, que reclama una planificació educativa orientada a garantir el dret a l’educació i no a preservar els desequilibris entre xarxes.
L’informe també alerta que, nou anys després de l’aprovació del Decret 150/2017, l’educació inclusiva continua sense desplegar-se plenament. L’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial no s’ha reduït i el 45,7 % es troba en situació socioeconòmica o sociocultural desafavorida. L’aFFaC defensa que cal transformar l’aula ordinària, estendre la codocència i garantir els recursos necessaris per fer efectiu el model inclusiu.
Pel que fa al finançament, Catalunya continua lluny del 6 % del PIB establert a la Llei d’educació, amb una inversió del 4,05 % el 2024. Les famílies continuen assumint despeses que haurien d’estar cobertes amb recursos públics, mentre persisteixen desigualtats en el finançament entre xarxes i barreres d’accés a serveis com el menjador escolar.
En el context actual de mobilitzacions educatives, la directora de l’aFFaC, Lidón Gasull, ha plantejat al professorat i als centres educatius la possibilitat d’impulsar el no cobrament de quotes a les famílies com a mesura de pressió. La proposta vol obrir el debat sobre formes de mobilització que situïn la responsabilitat del finançament educatiu en l’Administració i reforcin la reivindicació d’una educació pública realment gratuïta.
L’Observatori també adverteix que la davallada demogràfica arribarà a secundària, amb una previsió de prop de 16.000 alumnes menys a primer d’ESO fins al curs 2031/32, una oportunitat per corregir els desequilibris actuals i reforçar l’oferta pública.
Davant d’aquestes conclusions, l’aFFaC es reunirà les properes setmanes amb la consellera d’Educació i Formació Professional per traslladar els resultats de l’informe i exigir respostes concretes sobre la planificació educativa, el desplegament de l’educació inclusiva i les barreres que impedeixen garantir la gratuïtat.
En un context de mobilitzacions del professorat i de debat sobre el futur de l’educació, la federació reclama que el Govern passi dels diagnòstics a les decisions. Per això, proposa impulsar un Acord per l’Educació Pública, construït amb el conjunt de la comunitat educativa, que fixi compromisos concrets, recursos, calendari i mecanismes de seguiment.
El president de l’aFFaC, Jordi de Carreras, ha advertit que «el debat sobre el futur de l’educació no pot servir per ajornar les respostes que necessiten avui els centres, el professorat, l’alumnat i les famílies».
«No volem que aquest informe es quedi en una fotografia dels problemes del sistema educatiu. Volem que serveixi per canviar les decisions que els perpetuen», ha conclòs.
