Lidón Gasull: “No correspon a les AFA climatitzar els centres, correspon al Departament o als ajuntaments”
És imprescindible que el Departament faci una diagnosi de tots els centres i els seus entorns, estableixi criteris i doti de pressupost i calendari les intervencions per fer front a l’emergència climàtica
L’aFFaC alerta que la calor extrema a les aules ha deixat de ser un episodi puntual per convertir-se en un problema estructural que afecta cada vegada més centres educatius. Davant d’aquesta realitat, i de l’evidència dels seus impactes negatius en el procés d’aprenentatge dels infants i adolescents, la federació reclama mesures urgents i estructurals per garantir unes condicions adequades per a l’aprenentatge i el benestar tant de l’alumnat com dels professionals de l’educació.
Davant la insuficiència de les mesures adoptades fins ara per part del Govern, aquests darrers dies diferents centres educatius han començat a monitoritzar les condicions tèrmiques reals de les escoles públiques de Catalunya, i ja s’han detectat temperatures que superen el rang màxim establert per la normativa. En aquest context, a les Terres de l’Ebre algunes AFA han impulsat una compra conjunta de sensors per monitoritzar la temperatura dels centres i reclamar millores de climatització basades en dades reals.
Les accions de monitorització conviuen amb una mobilització creixent de les AFA arreu del territori per reclamar mesures efectives. Al Barcelonès, diverses comunitats educatives han denunciat la manca d’ombra als patis i actuacions insuficients o fallides per garantir unes condicions climàtiques dignes. Al Garraf, la mobilització també continua creixent: una quarantena d’AFA han signat un manifest registrat als serveis territorials, han traslladat el cas a la Sindicatura de Greuges i preparen noves accions als plens municipals de la comarca.
La calor extrema impacta en les condicions d’aprenentatge, especialment dels més vulnerables
Tal com explica Lidón Gasull, directora de l’aFFaC, “les altes temperatures i la manca de confort tèrmic dins les aules afecten la salut, el benestar i les condicions d’aprenentatge dels infants i dels professionals. També tenen un impacte directe en la concentració, l’aprenentatge i el rendiment acadèmic, tal com assenyalen diversos estudis internacionals i l’OCDE”. Garantir el dret a una educació de qualitat, doncs, passa necessàriament per adaptar els centres educatius i els seus entorns a les noves condicions climàtiques. Cal tenir en compte, remarca Gasull, que “els centres educatius són espais que segueixen oberts quan acaba el curs escolar, i són els infants i adolescents en situació de vulnerabilitat els que més els utilitzen en l’època de calor més intensa perquè sovint no disposen d’alternatives o d’espais climatitzats fora de l’àmbit escolar”.
Per això, l’aFFaC reclama que es garanteixi l’accés a sistemes de climatització a totes les escoles i instituts que ho necessitin, alhora que es promoguin mesures d’adaptació que en minimitzin l’impacte ambiental i el consum energètic, així com intervencions als seus entorns per facilitar-ne l’adaptació climàtica. A mig termini, la federació exigeix al Departament actuacions estructurals per millorar l’eficiència energètica i la capacitat d’adaptació climàtica dels centres educatius i dels seus entorns. Aquestes actuacions no poden ser improvisades, sinó que s’han de desplegar amb criteris d’equitat. “Els centres més antics, amb barracons o ubicats en barris vulnerables són els més afectats”, explica Gasull.
Sense una resposta pública, la calor intensificarà les desigualtats
En episodis de calor d’anys anteriors, moltes AFA han assumit mesures d’emergència, com la compra de ventiladors o sistemes d’aire condicionat. Tanmateix, garantir unes condicions adequades als centres educatius és responsabilitat de l’administració. Segons Gasull, “no correspon a les AFA climatitzar els centres, correspon al Departament o als ajuntaments”. Quan les famílies acaben assumint el cost de ventiladors o altres solucions d’emergència, es trasllada una obligació pública a les economies familiars i es generen desigualtats entre centres. A més, aquesta situació també pot comportar riscos de seguretat i manteniment, ja que l’adquisició i instal·lació d’aquests equips hauria de respondre a criteris tècnics i a una planificació adequada per part de l’administració.
Si no hi ha una resposta pública i equitativa per part de l’administració, les desigualtats s’aniran ampliant. El Departament no pot continuar ignorant una problemàtica que el canvi climàtic intensifica any rere any.
En aquest sentit, és imprescindible situar la crisi climàtica al centre de la planificació educativa, garantir que tots els nous equipaments escolars es dissenyin sota criteris de sostenibilitat i eficiència energètica i adaptar-ne tots els seus entorns. Només així es podrà avançar cap a un model educatiu més resilient, saludable i ambientalment responsable. “Garantir unes escoles i entorns climàticament adaptats ja no és només una qüestió de confort, sinó de salut, equitat i dret a l’educació. Cal un compromís immediat i sostingut del Departament d’Educació i Formació Professional per impulsar solucions estructurals davant els efectes de la crisi climàtica”, conclou Gasull.
