«Des de l’aFFaC tenim clar que diem sí al 6 %. Però incrementar la despesa no serà suficient si no definim clarament on i com s’ha d’invertir».

Dimarts passat, la directora de l’aFFaC, Lidón Gasull, va intervenir en la ponència del Parlament de Catalunya que estudia la proposició de llei sobre les garanties del finançament del sistema educatiu català, que reclama destinar-hi almenys un 6% del PIB i que es preveu que arribi a Ple entre febrer i març de 2026.

Durant la seva intervenció, Gasull va celebrar que el país obrís el debat sobre el finançament de l’educació a Catalunya, recordant que “les evidències mostren que l’infrafinançament recau principalment en la xarxa pública, que és la que garanteix l’accés universal i escolaritza l’alumnat amb més necessitats”. Alhora, va advertir que “incrementar els recursos no és suficient si no es defineix amb claredat on i com s’han de destinar”. Segons la directora de l’aFFaC, si la prioritat de finançar el sistema públic no queda blindada, hi ha un risc evident que l’augment de la inversió reforci un model dual i continuï beneficiant la xarxa privada concertada sense corregir les desigualtats. “Això comprometria encara més la qualitat, la inclusió i les oportunitats educatives que el país necessita defensar i enfortir”, va assegurar.

“El 6% pot ser una oportunitat, però també una trampa: no podem permetre que una llei pensada per reforçar l’educació acabi consolidant un model dual que perpetua desigualtats”, va afegir Gasull, que va insistir que “la inversió és imprescindible, però ha de tenir direcció, criteri i responsabilitat”.

Finalment, l’aFFaC es va posar a disposició del Parlament i dels grups parlamentaris per treballar les esmenes necessàries, amb l’objectiu que el 6% serveixi per allò que el sistema educatiu català més necessita: reforçar la xarxa pública i reduir les desigualtats.