El teu fill o filla et demana constantment la targeta per a fer compres online? És possible jugar a videojocs sense gastar-se diners? És veritat que tothom a classe té targeta pròpia?

La relació entre diners i entorns digitals és una constant (publicitat, compres, apostes…). Com ho podem abordar des de casa? En aquesta xerrada, es tractaran els usos específicament relacionats amb la despesa econòmica realitzada als diferents entorns digitals (videojocs, apps, plataformes de compra, etc.) i es treballarà per prevenir mals usos com la participació en apostes o en jocs d’atzar en línia.

Finalment, es reflexionarà conjuntament sobre pautes educatives i límits, així com sobre algunes propostes específiques per treballar des de casa.

Els objectius del taller són:

  • Analitzar com els i les adolescents es relacionen amb els diners en els entorns digitals.
  • Reflexionar sobre com fomentar des de la família una gestió responsable i autònoma dels diners en l’àmbit digital.
  • Oferir recursos i estratègies per promoure una actitud crítica davant el consum digital.

10 idees per abordar pràctiques de risc vinculades amb el joc, apostes i compres impulsives amb els i les adolescents des de casa

1. Multifuncionalitat dels dispositius:

Els telèfons i dispositius digitals actuals integren múltiples funcions en un sol aparell (jocs, comunicació, compres, xarxes socials i pagaments), la qual cosa complica la gestió familiar respecte a èpoques anteriors.

2. Patrons foscos (dark patterns):

Els videojocs i aplicacions utilitzen estratègies de disseny enganyoses (com recompenses diàries, missions en grup o pressió social) per manipular el comportament de l’adolescent i maximitzar tant el temps d’ús com la despesa econòmica.

3. Mecanismes de joc d'atzar i FOMO:

Elements com les caixes sorpresa (loot boxes) o la por a perdre’s continguts exclusius (FOMO) generen pressió constant i dinàmiques d’enganxament molt similars a les del joc d’atzar tradicional.

4. Educació financera digital:

A causa de l’automatització dels pagaments i la vinculació de les targetes bancàries al mòbil, la despesa és poc perceptible. Cal educació financera i afegir passos intermedis (com esperar uns dies abans de confirmar una compra) per evitar la despesa impulsiva.

5. Riscos de les apostes esportives:

Tot i les restriccions legals per a menors, l’accés a les apostes se sol iniciar a l’entorn proper i es trasllada ràpidament a entorns digitals, essent la presència d’aplicacions d’apostes a la llar un indicador de risc.

6. Autonomia digital progressiva:

Els controls parentals s’han d’entendre com una eina transitòria d’ajuda inicial, amb l’objectiu final que l’adolescent desenvolupi la seva pròpia capacitat d’autoregulació i autonomia digital.

7. Normes familiars clares i adaptades:

Cal fixar acords i horaris realistes i sostenibles, adaptats als diferents moments (dies feiners, caps de setmana o vacances) i diferenciant clarament el tipus d’ús de la pantalla (activitats educatives o familiars vs. scroll infinit).

8. Coherència i exemple familiar:

Com que les mares i pares també són usuaris intensius de les tecnologies, és indispensable prendre consciència del propi ús i actuar com a referents coherents abans d’imposar regulacions.

9. Acompanyament actiu i pensament crític:

Davant el consum de continguts superficials o de certs influencers, la millor estratègia és l’interès genuí i el consum compartit per fomentar el pensament crític, evitant la confrontació directa.

10. Contrapès presencial i suport especialitzat:

Davant el consum de continguts superficials o de certs influencers, la millor estratègia és l’interès genuí i el consum compartit per fomentar el pensament crític, evitant la confrontació directa.

Lectures i recursos recomanats

Sobre adolescència i acompanyament familiar:

  • «Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito» – Jaume Funes: Una guia pràctica adreçada a mares, pares i mestres per comprendre l’adolescència i acompanyar els joves en la seva etapa de creixement.
  • «El cervell de l’adolescent» – David Bueno: Des de la neuroeducació, explica el funcionament del cervell dels joves per entendre millor les seves reaccions, impulsos i la presa de decisions.
  • «Benvinguda adolescència!» – Anna Romeu: Una proposta per perdre la por a aquesta etapa vital i comprendre els canvis relacionals i emocionals dels fills i filles.
  • «Adolescencias del siglo XXI. Del frenesí al vértigo: ¿cómo acompañarlos?» – José Ramón Ubieto: Reflexions sobre els reptes actuals de l’adolescència en la societat contemporània i claus d’acompanyament educatiu.
  • «Sota la superfície. Els adolescents i la salut mental» – Anna Sintes Estévez: Una anàlisi sobre el benestar emocional, la salut mental i les dificultats que poden sorgir durant la joventut,
  • «Criar junts» – Míriam Tirado: Enfocat a mantenir una bona relació de parella i la cohesió familiar mentre es cria i es creix conjuntament amb els fills.

Sobre pantalles, tecnologies i entorns digitals:

  • «Viure entre pantalles» – Josep Matalí Costa i Jordi Bernabeu Farrús: Anàlisi per entendre i acompanyar els joves en el seu entorn digital.
  • «Com les pantalles devoren els nostres fills» – Francisco Villar Cabeza: Reflexió crítica sobre l’impacte de l’ús intensiu de pantalles en la infància i l’adolescència.
  • «La generación like» – Javier López Menacho: Guia pràctica per a mares i pares per gestionar la convivència multipantalla a la llar.
  • «Estima’m… però vull saber-ne més» – Jaume Funes: Educació i acompanyament en la comprensió de les relacions, les substàncies i les pantalles.
  • «Más libros y menos pantallas» – Michel Desmurget: Estudi sobre els efectes del consum digital en el desenvolupament cognitiu i lector.

Per aprofundir en la crítica digital i les apostes:

  • «La nostra atenció ha estat raptada» – Na Pai: Manual d’autodefensa i supervivència familiar a l’era de la distracció digital.
  • «L’aposta perduda: Ludopatia, ciutat i resistència» – Cristina Barrial i Pepe del Amo: Anàlisi sobre l’impacte social de la ludopatia i les apostes.
  • «Resistencia digital» – Críptica: Manual pràctic de seguretat i privacitat per a smartphones.

  • PantallasAmigas – Portal educatiu especialitzat en la promoció d’un ús segur, saludable i responsable de la tecnologia.
  • Gencat – Família i Escola – Espai web de la Generalitat de Catalunya amb recursos per a l’educació digital en família.
  • DarkPattern.games – Web de referència per identificar i analitzar els patrons foscos (dark patterns) i mecàniques addictives en videojocs de mòbil.
  • Codi PEGI de videojocs – Sistema oficial de classificació per edats i etiquetes de contingut utilitzat per identificar la presència de compres integrades (in-game purchases).
  • SuperCampus (SX3) – Sèrie de vídeos informatius sobre economia bàsica i educació financera per a infants i adolescents.
  • Registre d’Autoprohibició al Joc (RGIAJ – DGOJ) – Servei oficial per sol·licitar l’autoprohibició d’accés a plataformes de joc d’atzar en línia.

  • La Línia Verda – Servei d’orientació gratuït i confidencial per a consultes sobre pantalles, joc patològic o drogodependències; atenció 24h al 900 900 540, formulari web, videotrucada o visita presencial.
  • Connecta i Actua – Programa adreçat a pares i mares amb fills/es de 6 a 16 anys per potenciar competències parentals i prevenir conductes de risc.
  • El Pep (+14 anys) – Plataforma de prevenció i informació sobre riscos adreçada a joves a partir de 14 anys.
  • La Clara (+17 anys) – Portal informatiu per a joves a partir de 17 anys que inclou anàlisi detallada sobre patrons foscos en entorns digitals.
  • EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica) – Entitat especialitzada en la prevenció de riscos digitals i acompanyament educatiu a escoles i famílies.

  • Webinar

📅 Dia: 06 de novembre del 2026
⏰ Hora: 10h a 11:30h
👥 Destinatàries: Famílies amb fills i filles a secundària
💶 Preu: Gratuït
🚪 Aforament màxim: 100 assistents

A càrrec de EdPAC (Educació per a l’Acció Crítica)

Amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Descarrega la guia