La jornada “El dret a cuidar i a ser cuidats: infància, famílies i polítiques públiques” reuneix més de 170 persones de l’àmbit de l’educació, l’administració pública, la recerca, les AFA i el sector social per abordar els reptes de garantir el dret a cuidar i a ser cuidats.
En una setmana marcada per les vagues del personal educatiu i la reivindicació del sector de destinar més recursos a l’escola pública perquè pugui fer front als reptes socials i educatius que tenen a les aules, l’aFFaC i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona han coorganitzat la jornada “El dret a cuidar i a ser cuidat: infància, famílies i polítiques públiques” per repensar com garantir aquests drets des de la política pública i la política educativa.
La primera part de la jornada ha posat el focus en com garantir que les famílies puguin exercir la seva responsabilitat de cura, educació i acompanyament dels infants, en un context marcat per una gran vulnerabilitat social i econòmica, que dificulta molt a les famílies l’exercici d’aquest rol. A Catalunya i a la ciutat de Barcelona, 3 de cada 10 infants viuen en risc de pobresa i exclusió social.
La segona part, s’ha centrat en com afavorir vincles més forts entre escola i famílies, per tal de millorar el benestar dels infants i donar resposta a les demandes i propostes que fan els nens i nenes.
La jornada s’ha dut a terme a la Lleialtat Santsenca i ha comptat amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona. Hi han participat més de 170 persones d’àmbits diversos relacionats amb l’educació i les polítiques familiars: direccions i mestres d’escoles bressol, d’escoles de primària i d’instituts de secundària, representants de l’administració pública, membres d’universitats i grups de recerca, AFAs, entitats del sector social, casals infantils, ludoteques i membres d’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica, entre d’altres.
Cal posar l’acompanyament a la infància al centre de les prioritats socials
Aquesta és la primera demanda que els infants fan als adults per millorar el seu benestar a través de l’Agenda dels Infants, i també una necessitat que es detecta des del món adult, especialment en un context social marcat per les desigualtats i la pobresa: el 36,5% d’infants i adolescents de Catalunya viu en risc de pobresa o exclusió social (ECV 2025).
Per això, Anna Ramis, mestra i pedagoga, ha defensat que “cal posar la criança i l’acompanyament dels infants i adolescents al centre de les prioritats socials” i reconèixer “el caràcter essencialment vulnerable i depenent de les famílies per dotar-les de la protecció necessària”. Això implica, entre d’altres, “repensar el sistema de prestacions perquè siguin més eficients i se’n puguin beneficiar totes les famílies que hi tenen dret” segons ha dit el catedràtic de sociologia de la UAB, José Antonio Noguera, que aposta per una prestació universal per fill a càrrec igual que tenen altres països europeus.
Marta Comas, educadora social, antropòloga i doctora en sociologia, ha reivindicat la necessitat de garantir el dret a cuidar dels seus fills de totes les tipologies de famílies: “es tracta no només d’un compromís ètic, sinó també jurídic i polític, des d’una mirada progressista i oberta del que suposa la família”
Escoles obertes a les famílies, però amb suports i recursos
Els diversos ponents i participants a la jornada han coincidit que cal reforçar els vincle entre família i escola. En aquest sentit, Lidón Gasull, directora de l’aFFaC, ha reclamant que aquest vincle s’impulsi des de les administracions públiques perquè no depengui de la voluntat de cada centre o de les possibilitats de cada família.
La presidenta de l’Associació de mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, ha reclamat que es parli de la participació de les famílies en si dels claustres escolars per consensuar mirades i establir una conversa honesta entre escoles i famílies i no tenir por del conflicte.
La directora de l’Institut Escola Trinitat Nova, que va arrencar fa 9 anys amb una mirada clarament comunitari en què el contacte amb les famílies i amb el barri és un pilar del projecte educatiu, ha apuntat al rol clau de figures com els educadors i integradors socials i els orientadors que ressegueixen la trajectòria de cada infant., i també ha reclamat més recursos perquè hi ha limitacions amb les quals es topen les escoles i que depassen les seves capacitats d’actuació, com ara els desnonaments.
Per la seva banda, Tiago Ferreira, membre de l’AFA de l’Institut Can Jofresa i de la Pepeta, la Plataforma d’AFAs de Terrassa, ha assenyalat el repte de fomentar la cultura de la participació no només entre les famílies sinó també entre els infants i adolescents. Ha subratllat que “les famílies necessiten temps i espais per participar, per poder-se articular com a subjectes polítics i poder participar conjuntament en els diversos espais de participació previstos, sense que sigui una participació decorativa” i també que “hem d’aconseguir empoderar els infants i adolescents dels centres educatius no com a alumnes sinó també com a ciutadans”.
Quatre espais d’oportunitat en el vincle família-escola
La jornada, que ha tingut l’Agenda dels Infants de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i el que diuen els nens i nenes com a fil conductor i inspiració de totes les intervencions, ha servit també per assenyalar 4 grans espais d’oportunitat del que esperen els infants sobre la relació entre família i escola.
-
Bon tracte i prevenció de l’assetjament. La segona i la tercera demanda de l’Agenda dels infants té a veure amb la seguretat i amb tenir una vida lliure de violències, tant fins com fora de l’escola. Més de la meitat dels infants pateix violència a l’escola (56% comentaris desagradables, 54% insults o agressions); el 20% no demana ajuda i el 45% no està segur que els mestres l’ajudarien.
-
Més espais de trobada família-escola: els infants volen que les famílies entrin més als centres per veure què fan i també per a fer coses plegats, i demanen tenir més temps i espais per jugar a l’aire lliure i fer vida comunitària, valorant iniciatives com patis oberts o entorns escolars pacificats.
-
Suport emocional i respecte a la diversitat, especialment davant l’ús de pantalles i la pressió estètica, que és el tercer factor en la satisfacció vital als 10-11 anys (EBSIB, 2021) i el principal motiu de discriminació a l’adolescència (FRESC, 2024).
-
Més escolta i participació: prop de la meitat dels infants no estan satisfets de com els escolten ni a casa (55%) ni a l’escola (54%).



