En aquesta xerrada s’abordarà l’impacte de les tecnologies digitals, els mòbils, les xarxes socials i la intel·ligència artificial en la infància i l’adolescència. Es revisarà què sabem sobre la seva influència en el benestar emocional, les relacions, l’aprenentatge i els hàbits quotidians, posant sobre la taula tant els riscos i els reptes com les oportunitats que plantegen.

També es reflexionarà sobre el paper de les famílies i de la comunitat en general a l’hora d’acompanyar infants i adolescents en l’entorn digital. Finalment, s’oferiran criteris i estratègies pràctiques per promoure un ús de la tecnologia més saludable, crític i autònom.

Els objectius del taller són:

  • Comprendre l’impacte de les tecnologies digitals en la infància i l’adolescència, especialment pel que fa al benestar emocional, les relacions socials, l’aprenentatge i els hàbits quotidians.
  • Identificar els principals riscos, reptes i oportunitats associats a l’ús de mòbils, xarxes socials, pantalles i intel·ligència artificial, tot promovent una mirada crítica i equilibrada sobre el seu ús.
  • Oferir a les famílies criteris i estratègies pràctiques per acompanyar infants i adolescents en l’entorn digital, afavorint un ús saludable, responsable, crític i progressivament autònom de la tecnologia.

Decàleg per la gestió familiar de les pantalles a l’etapa 0-3 anys

1. Diferenciar la sobreutilització de l'addicció real:

Cal no confondre l’ús de risc o la sobreutilització digital amb un trastorn addictiu clínic. L’addicció real (com el trastorn per joc en línia) comporta una interferència funcional greu en la vida quotidiana, mentre que moltes preocupacions habituals responen a sobreutilització o inadequació digital.

2. Entendre la relació entre pantalles i salut mental com a bidireccional:

L’evidència científica actual no estableix una relació de causa-efecte directa entre l’ús d’Internet o xarxes i els problemes de salut mental. L’ús intensiu sol actuar més com un indicador de malestar o evasió preexistent que no pas com la causa inicial.

3. Identificar els veritables factors de risc individuals i emocionals:

El risc no depèn tant de les hores totals de pantalla, sinó de situacions com la solitud emocional, l’ansietat social, la baixa autoeficàcia en entorns presencials i el malestar emocional previ.

4. Prioritzar l'acompanyament progressiu per sobre de la prohibició:

Les mesures purament restrictives o prohibitives no milloren per si soles el benestar mental dels adolescents. La clau és un acompanyament adult progressiu, adaptat a l’edat i basat en la construcció d’un vincle de confiança i diàleg.

5. Apostar per l'oci estructurat i la presencialitat irrenunciable (Model Islandès):

La millor prevenció davant l’ús problemàtic és garantir un entorn ric en activitats extraescolars, esportives i familiars, situant les relacions presencials com un pilar irrenunciable.

6. Fixar poques normes, clares i centrades en moments crítics:

Més que comptar minuts, cal definir límits clars i coherents en espais de descans i convivència essencials (com les hores de son, els àpats i les activitats familiars).

7. Acompanyar en la construcció de la identitat digital:

Les xarxes socials accentuen la cerca de validació externa i la distància entre el «jo real» i el «jo ideal». Cal educar per evitar que l’autoconcepte i el benestar depenguin de la visibilitat o el reconeixement digital.

8. Fomentar el pensament crític davant la Intel·ligència Artificial:

La fluïdesa d’una resposta generada per IA no n’assegura la veracitat. Cal ensenyar als joves a pensar i reflexionar abans de preguntar, fent servir la IA per amplificar o contrastar la informació i no per delegar el raonament propi.

9. Recordar que 'no tot allò que consola, cuida' davant l'ús emocional de la IA:

Molts adolescents recorren a la IA com a font de suport o confident emocional. Cal alertar que la immediatesa digital no pot substituir l’escolta activa, l’elaboració del malestar ni l’acompanyament humà real.

10. Mantenir la coherència i la calidesa parental:

El factor protector més sòlid identificat per la recerca és la presència d’adults de referència càlids, disponibles i coherents. Cal ser conscients del propi ús de la tecnologia a casa i servir de model positiu.

Recursos i lectures recomanats

  • Línia Verda (Generalitat de Catalunya / Canal Salut): Servei gratuït, confidencial i disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any (Telèfon: 900 900 540). Ofereix atenció per telèfon, formulari web, presencial o per videotrucada per resoldre qualsevol dubte sobre drogodependències, pantalles o joc patològic. Permet orientar familiars i derivar als centres especialitzats de la xarxa pública de tractament.
  • Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) / Xarxa d’Atenció a la Salut Mental: Dispositius de la xarxa assistencial pública (com el Servei de Salut Mental de la Fundació Althaia – Hospital Sant Joan de Déu de Manresa) encarregats de l’atenció clínica i el seguiment especialitzat dels trastorns de conducta o addiccions comportamentals en adolescents.

  • Canal Drogues – Apartat Ciutadania (drogues.gencat.cat): Portal web de la Generalitat de Catalunya que inclou continguts, eines de prevenció i guies sobre addiccions comportamentals i ús responsable de les tecnologies.
  • elpep.info: Web educativa i de prevenció dirigida específicament a adolescents a partir de 14 anys, amb continguts sobre riscos relacionats amb la tecnologia, xarxes socials i substàncies.
  • laclara.info: Portal d’informació i acompanyament preventiu adreçat a joves a partir dels 17 anys per afavorir presa de decisions conscient.

  • Programa «Connecta i Actua» (connectaiactua.cat): Programa adreçat a mares i pares amb fills/es d’entre 6 i 16 anys que té com a objectiu desfer creences errònies, potenciar competències parentals positives i prevenir conductes de risc amb les pantalles.
  • Model Islandès de Prevenció (Planet Youth): Marc de referència comunitari basat en l’ocupació estructurada del temps lliure (esport, activitats extraescolars) i la presència activa de la família com el principal factor protector davant l’ús problemàtic.
  • Pactes de convivència digital en la llar: Estratègia pràctica per concretar poques normes, clares i coherents, prioritzant moments d’alta vulnerabilitat o convivència com el descans nocturn, els àpats familiars i el temps de relació presencial.

  • Filtres de control parental i eines de gestió d’accés: Configuracions tècniques en dispositius (mòbils, tauletes i consoles) que serveixen com a suport complementari per limitar l’exposició primerenca a continguts inapropiats com la pornografia. Es recorda que els eines tècniques han d’anar sempre acompanyades d’educació, diàleg i supervisió adulta progressiva.
  • Avaluacions d’edat i portals de regulació (com eSafety): Sistemes d’avaluació i estàndards internacionals sobre la regulació d’accés per edat en xarxes socials i entorns digitals.

  • Obres i treballs de Jaume Funes (2008, 2018): Textos de referència sobre com educar i acompanyar adolescents des d’un enfocament no prohibitiu, entenent les conductes i promovent l’autonomia i la responsabilitat compartida.
  • Estudis sobre calidesa parental i protecció (Coşa et al., 2023; Schneider et al., 2017): Recerca que destaca la presència d’adults de referència càlids, disponibles i coherents com el factor protector més sòlid davant el desenvolupament d’ús problemàtic de videojocs i xarxes.

  • López Mondéjar, L. (2024): Sin relato: Atrofia de la capacidad narrativa y crisis de la subjetividad (Editorial Anagrama). Assaig que reflexiona sobre com la immediatesa digital debilita l’espai interior, la capacitat de reflexió i el temps necessari per elaborar les emocions i construir la identitat.
  • Sibilia, P. (2008): La intimidad como espectáculo (Fondo de Cultura Económica). Analitza la transformació de la identitat a les xarxes socials i la pèrdua de la intimitat en favor de la visibilitat i la cerca de reconeixement extern.
  • McLuhan, M. (1967): The medium is the message (Random House). Assaig clàssic per entendre com les eines digitals no són simples canals neutres, sinó que emmotllen la nostra manera de pensar, comunicar-nos i estructurar la vida quotidiana.

  • Webinar

📅 Dia: 27 d’octubre del 2026
⏰ Hora: 17:30h a 19:30h
👥 Destinatàries: Famílies amb fills i filles a primària i secundària
💶 Preu: Gratuït
🚪 Aforament màxim: 100 assistents

A càrrec de Jordi Bernabeu. Psicòleg. Fundació Althaia – Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Professor del Grau de Psicologia de la Universitat de Vic.

Amb el suport del Departament de Salut

Descarrega la guia